dissabte, 21 de març del 2015

Tenia disset anys

 

Tenia disset anys,

i estava a punt d’anar-me’n a la capital

a treballar aquell estiu.

Em faltaven encara dos dies,

i la mare em preparava la bossa per marxar.

Aquell dia era dissabte i li tocava anar de perruqueria.

Era mig dia quan va trucar la veïna

que em va fer conèixer el sexe.

Hi és ta mare? No, ha marxat! Estàs sol? Si!

Pues folla’m! I això?

Lo cabró del meu home m’ha dit

que es pensa que em folla algú!

Però és veritat, no? Això no és lo important!

Ho es que m’ho hagi dit!

Dona jo... Calla!

Anem a l’habitació de davant i quan surti al carrer, em folles!

Segur que ho vols això? Si t’ha  vist entrar i et segueix...

Ho vols fer o no? Si! Pues anem!

Aquella habitació era una mena de despatx on jo estudiava

i on de vegades ho havíem fet.

Per això sabia que des de la finestra es podia veure part de casa seva,

i el que l’interessava, es veia on s’asseia el seu home

esperant el dinar els dies que no treballava.

Per no fer-ho a qui t’agafo, aquí te la poso,

vam començar a fer tocaments, però abans vaig tancar

la porta amb clau per un si de cas.

Allí, m’agradava que es despulles lentament,

provocant-me i ensenyant-m’ho tot a poc a poc.

Com teníem temps, vam començar així,

però al principi me la vaig besar perquè vegues que estava de part seva.

Jo vaig fer el mateix i em vaig despullar.

Li tocava de tot, els jocs començaven a pujar de to

i ells s’anava animant, es va acotxar,

i posant-se el sexe a la boca m’excità com ella sabia.

Para o arribaré abans que vingui ell.

En aquestes que va sortir de casa seva i es va asseure.

Ja hi es! Dóna’m per darrere ara, vull veure’l quan me la fotis,

vull veure-li ca cara quan la noti dins!

Després ja em follaràs com tu vols! La vaig posar mirant al carrer,

la vaig preparar, agafant-li els pits com punt de suport,

ella es va separar els glutis i va esperar la meva escomesa.

Fes-ho ràpid! Però no ho vaig fer.

Lentament, vaig anant introduint-lo dins.

Ella gemegava de plaer. Vaig haver de soltar un dels pits

per esmorteir el so de la boca.

Vaig seguir amb el moviment d’entrar i treure fins que em vaig buidar.

Allí estava ell mirant pel carrer i a cinc metres es follaven a la seva dona.

Com sabia que m’agradava i que així em recuperaria més aviat,

es tornà a ajupir-se i segui amb el seu treball oral.

Quan nota que tornava a estar per una acte de servei,

s’aixecà, mira cap a fora i em digué: Fes-ho com més t’agrada!

La vaig posar d’esquena a la finestra –abans no he dit

que la persiana estava abaixada perquè no entrés el sol

dins i així era com ho fèiem allí- l’assegué amb el cul a la punta de la taula,

li obri les cames i poc a poc com en un ball,

vaig anant cap a dins, lentament com m’havia ensenyat, perquè durés més.

El mirava i li anava dient que feia mirant carrer amunt i avall,

segurament per veure si venia ella.

Ves fent, més cap dins! Que ja la tinc tota dins! 

Que més vols? Ves aguantant!

Repetia el moviment poc a poc i quan ja creia que no podia més,

ell s’aixeca, agafà la cadira i anava a entrar a casa.

Marxa! vaig cridar. Ella em va dir. Descarrega.

I tot lo que tenia dintre, va canviar de cos.

Amerats vam continuar amb els tocaments, deixant

que el globus desinflat anés sortint tot sol.

Ja sabia el camí cap a fora.

Vas a rentar-te? No ja ho farà a casa.

Em besà amb una llengua recargolada.

Es vestí, fent-me tocar-li els pits una vegada més.

El de baix no que estava intocable. Obrí la porta i marxà.

Jo em vaig anar a rentar, no volia que la mare notés l’olor que feia.

No vam parlar de res d’allò.

 Jo com he dit vaig marxar al cap de dos dies,

vaig passar tot l’estiu treballant.

Durant el curs, també vaig trobar feina i venia poc per casa.

El treball de l’estiu de nou i després un viatge

per les Espanyes per conèixer món. La mili.

Quan venia per casa aquella temporada just sortia.

Vaig saber que ella havia tingut un xiquet.

En parlàvem si algun moment ens creuàvem a l’entrar o sortir.

Ella li deia digues-li alguna cosa i deia el meu nom.

Encara que el petit encara no parlés.

Va ser molt més tard quan algú em va dir l’edat que tenia

i casualment casi ens portàvem divuit anys.

Mai li vaig preguntar de qui era,

ni si aquest era el motiu de la seva venjança, ni res de res.

No em va comunicar cap novetat i en aquella època

no tenia cap interès paternal. La nostra relació es va anant diluint.

Des d’aquell moment crec que ho férem una o dues vegades més.

Després tot es va fondre.

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada