Veig el verd

 

Veig el verd

amb tots els gradients,

costes amunt

dibuixen muntanyes baixes

per on hem anat a passejar,

on els dits han tocat dits,

i els llavis han fet besos

d'argila.

Hem trencat branques

seques en caminar

notant l'escalfor del cos

mes estimat.

Camps segats

s'obren al nostre pas

i ressona dins del cap

la seva veu

en l'esclat del somriure

o dels passos corrent

pel polsegós camí

jugant a arremetre'ns

aquest dia d'estiu.

Digues-me que sempre serà així.

Sense canviar res,

signaria aquest destí.