dimarts, 10 de febrer del 2015

Si em cregués

 

Si em cregués

el que em dius

i fos de veritat

el que no em dius,

mon cor ballaria

a destall

encara que estigués

malalt,

malalt d'amor,

per un amor

que no m'arriba

per un amor

que sempre es calla.

Si em cregués

que les mirades

diuen allò

que volen dir,

si m'ho cregués,

em petaria el cor

per fer-me tan feliç.

Si les paraules

i les mirades,

si les carícies

i els petons

fossin

com diuen que són

que més voldria

d'aquest món.

Si tot fos a l'abast

de les nostres mans,

jugant els cossos

amb l'aire

que ens abriga,

amb l'aigua

que ens remulla.

Si tot fos tal com sona,

Si tot fos com m'imagino,

no caldria repetir-ho,

no caldria desmentir-ho.

Si em cregués

el que em dius

Si res del que fas

fos paper mullat,

podríem viure

una vida d'encerts,

plàcida i tranquil·la,

sense cap mentida

si em cregués

el que em dius...

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada