Perduda entre deliris

 

Perduda entre deliris

d’alcohol i desig

deixaves l’espòs confós al llit,

entre dormir

i deixar-se caure

lliscant impotent.

M’agraïes amb un petó

el suport ofert,

i oferies carícies

amb mig cos descobert.

“Ajuda’m”

Dóna’m l’escalfor

que no em pot donar.

Vaig caure amb el fet,

en veure la teva cara

en el seu lloc,

regalant-me

el que demanava

tant de temps,

i vaig fer meves

les seves fantasies

i vaig fer teu

el seu cos ardent.

Vaig somiar

com altres cops he somiat,

vaig dir el teu nom

i no es va estranyar.

Tots dos sabíem

que només era un joc,

una actuació que algú

podia mirar.

Vam jugar fins la matinada,

entre lluna i rosada.

Amb la pell ardent,

marxant, em va acomiadar,

repetint un nom

que li era estrany.