La mar, càlida

La mar, càlida,

t’ha ofert un bany

que no has desaprofitat.

Ara, estirada sobre la sorra,

t’eixugues a l’escalfor del sol.

El bikini, ressalta la figura

i les formes del teu cos,

m’omplen de desig.

Somrius,

i de tant en tant

a una resposta meva

esclata una rialla.

Assegut al teu costat,

tinc una visió esgaiada

de tot el que m’estimo.

Allargo l’índex

i ressegueixo els llavis,

després me’l beso.

Tornes a somriure

i te’n burles del meu gest.

Miro des del front avall.

Em preparo per l’examen

que vull fer aquesta nit.

I no vull suspendre.

Me’n fixo amb detall

i canvies de postura

per facilitar l’estudi.

Ara, qui somriu sóc jo.

Descobreixo

entre la peça triangular de baix

i la pell del maluc esquerre

una cavitat fosca.

Allargo de nou

el mateix dit inquisidor,

però ràpida escurces la distancia

i m’atures el gest.

Ara no!

Somrius.

Un silenci fet promesa.

Penso en la nit

i la balconada oberta.

Un garbí airejant.

Una forta passió.