La
nit es va fent vella
i
l'estiu s'esmuny
rere
núvols de tempesta,
sota
un barret
amb
un cinc de cors
trencat
per la meitat.
Vaig
tocant les cordes
del
meu instrument,
cantant
i ballant
en
un altre concert
de
festa major,
repetint
un cop
i
un altre cop les cançons
que
vaig escriure
per
fer reviure un amor
que
s'ha escapçat
tantes
vegades
com
cors trencats.
I
veig a baix una munió
d'adolescents
que
canten les cançons
que
havien de ser solament
els
nostres sons
i
els nostres mots,
i
entre els crits i els sorolls,
em
ve al cap la primera ocasió
que
et vaig sentir...
entonar
les nostres cançons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada