He
deixat escrit en un full,
ara
onejant per la platja,
els
records d'un passat llunyà.
La
mar dansant i desfent aquell ahir
que
creia immortal,
volava
com en el temps,
ho
feien els petons i les carícies,
els
mots i sobre tot, els silencis trencats.
Cada
lletra creix i es desfà,
esborrant
el significat i el fet
que
s'amagava en cada una
de
les paraules,
en
la intensitat de les frases,
en
el blanc ara brut
de
la resta del paper.
Hem
desfet amb absències
el
nostre futur,
esperant
un mot,
un
gest de l'altre,
com
si fos cadascú de nosaltres
l'únic
en tenir la raó.
Allí
on la pell va suar l'amor
que
teníem i volíem guardar
per
sempre amb regust de mel
al
contrallum de la matinada
en
la mateixa platja
on
tantes hores vam dibuixar
un
demà que no podrà néixer.
Tornaré
a escriure
mil
cops la nostra història,
i
recordar les nits obertes a l'aire de la mar,
mirant
com no,
la
lluna jugant a amagar-se entre els núvols,
aprofitant
per deixar en els teus llavis
un
petó d'amagat.
Tornaré
cada nit a pensar en tu.
Tornaré
a escriure,
per
fer dels mots un camí de retrobada.
http://enegj.blogspot.com.es/2014/08/a-partir-de-ahora-no-busques-ya-mas.html
És tan preciós com comentar amb un poema!
ResponElimina"Tornaré cada nit a pensar en tu.
Tornaré a escriure,
per fer dels mots un camí de retrobada." Aquest final eriça la pell...
Un salut:)