Jo
et donaria
tot
el que no tinc,
fins i tot la meva follia,
la
follia per entendre
el
regust de tots els petons
que
no em deixes
a
la vora de la boca.
Jo
et donaria l’univers
que
m’envolta
però
no trobo l’adreça
per
enviar-te’l,
i
així el deixo campant
tot
lliure entre ombres
de
foscor
i
matinades emboirades,
imatges
totes dues
que
em retornen
com impagats els records
d’altres temps
on érem tant tu com jo
imatges
amagades
en
el mateix mirall...
“no
se si soy un pobre cuerdo
o
lo que resta de aquel recuerdo...”
Si
em guarda,
el
mot un nou silenci,
no
em deixis per estar callat.
Si
em guarda,
el
mot un so vell,
no
em facis callar.
Si
em guarda,
el
mot un sol mirar,
no
m’amaguis on estàs.
http://locurasdelpensamiento.blogspot.com.es/2013/12/mio.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada