Fa fred

Fa fred,

 i aquests dies

se’m gela el cor,

sento veus joioses d’infants

esperant un Nadal que s’apropa.

Les cançons em diuen

que tot es felicitat

i jo responc...

Com no!

Cercant el teu rostre

entre aparadors il·luminats

i estels que m’ensenyen

el camí per on algun dia

vas passar.

Els peus em duen

on per moments jo també

vaig gaudir un xic de felicitat,

però  com la boira,

poc a poc es va apagar.

És Nadal...

És Nadal...

Tots els cants ho recorden,

tot m’ho vol fer patir,

i jo espero retrobar-te

en qualsevol racó,

mirant llums que s’encenen

i s’apaguen amb la lluïssor

dels somriure

entre les fredes galtes.

És Nadal...

És Nadal...

I jo cerco com un infant,

el regal de la teva veu

acaronant-me sons

i els teus llavis

amb petons de melmelada,

entortolligats els dits

passejant rambla avall.

Se m’acaben els llumins

i ja poc més podré somiar,

si no arribes aviat,

em trobaran amb el cor glaçat.