En nit de festa confosa

En nit de festa confosa,
entro on l’ombra és fosca,
sabent que trobaré un cos decidit,
equivocat en rebre l’espera,
dels jocs pensats en repetim
els més eixerits,
en vols i en vull
i gaudint de l’engany
fem de la nit un ball,
de llençols,
de petons,
de carícies,
en som sense saber-ho amants,
amants del teu cos dur,
madur,
del regust al vi fruitat del sopar,
al gust amarg del cafè sol,
que ara torna
a força de llengua muda,
buscant,
trobant mugrons enlairats
i sexe afamat,
cercant un plaer equivocat,
no en el destí,
en...,
en, el subjecte,
i a la fi quan assedegats
per aquest beuratge
que la foscor ens ha departit,
quan relaxats
albiro closos els ulls
i esgarrifances de goig en la pell,
reculo nu,
i furtiu em faig nit, amb la nit,
i record en la memòria,
que en l’engany
jugares jocs d’amor,
amb l’enamorat absent.
Amants del teu cos dur,
madur,
del regust al vi fruitat,
de llengua muda,
mugrons enlairats
i sexe àvid.
Et recordaré somrient,
quan de nou un cafè
sigui intermediari
de pensaments
que volen per l’aire
i si em preguntes pel meu somriure,
recordaré petons i mugrons,
pits, ventre i sexe
que m’oferies en nit de festa confosa,
allí on l’ombra era fosca.