Et noto tan a la vora

Et noto tan a la vora,
que et sento dins meu
tot i la distància
que ens separa,
són tants els successos
que et fan present,
que són llumins
que encenen cada un d’ells
records d’instants compartits,
flaires, somriures,
ressò de rialles,
el tacte fugisser
dels primers moments.
Comparo faccions
en cada un dels rostres
que creuen segons pels davant
i repasso caminars, tots,
tan diferents del que m’encisa.
Avaluo rialles i tons de veu
per trobar en qualsevol dels presents
el que s’assembli al que em deleix respondre.
Marxen multituds de multituds
i entre ells cap en fa reviure la teva presència,
i l’enyor és cada cop més gran,
erro en cercar l’escalfor
que em manca en botelles
a la fi buides de records i sensacions,
erro en destriar entre les boirines
de les ribes la silueta del teu cos,
erro en destriar del sons del bosc
el to de la veu que m’atura el cor.
Et sé, et sento, t’invento,
i m’apareixes en mig del somni tot brollant
sense saber d’on, fins que em desperto.

http://bocinsdelluna.blogspot.com/2012/01/laberint-denyor.html