Esclata la rosa

Esclata la rosa
i es treu de sobre
l’etiqueta de capoll,
quan en sa bellesa
encara per marcir,
comença a morir,
a morir de sa bellesa.
Serà en un parral,
serà en una brancada,
serà silvestre,
serà ensinistrada,
que comença a morir,
a morir de sa bellesa.
Serà d’un tall enamorat,
serà d’un tall distret,
serà d’un tall equivocat,
serà d’un cop escapçat,
que comença a morir,
a morir de sa bellesa.
Cauran els pètals,
d’un cor obert al vent,
catifes de jardins
amb llàgrimes primeres
de rosades fredes,
que comença a morir,
a morir de sa bellesa,
i mentre nua queda
al desfet instant
d’una vellesa prematura,
respon al temps que s’escapa...
Ara no puc començar a morir encara.

http://deserthumit.blogspot.com/2012/02/poema-de-neu-musica-i-boira.html