Repiquen els dits

Repiquen els dits
volant entre el ball
de tecles
de tots dos colors.
Colpeja el peu
un ritme intern
que marquen els sons
del piano,
aquella nit tots dos sols.
Sap que són
els darrers moments
de llibertat,
poc a poc anirà caient
en el pou dels records.
S’ofegarà en licors
cada cop més dolents,
tan sols per poder oblidar.
L’envaeixen anhels
d’altres temps
que són boira
en l’ahir i en la ment.
Tanca els ulls
mentre ensopeguen
les puntes dels dits
entre la rialla
que se’n fot
de galta a galta
dels seus fantasmes passats.
Toca de nou,
la vella cançó.
Ja res li queda,
nu en el silent moment
que hi ha
entre el que s’acaba
i encetar de nou la roda
dels records
en un etern gir de cavallets
que pugen i baixen
entre les ones
de les seves cançons,
sense adonar-se’n
que restes
d’estels l’il•luminen
en la foscor.

http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2011/03/desnudez.html