De vegades quan marxes

De vegades quan marxes,
mirant d’espatlles el sud,
m’agradaria ser glaçó de gel
i desfer-me inert a la càlida llum
del sol quan enceta sa hora baixa
i va perden l’orgull de sa fortalesa.
De vegades quan marxes,
havent-me furtat el bes de comiat,
m’agradaria ser camaleó
i destriar-me entre les parets buides
de l’habitació
i perdre’m entre els seus colors.
De vegades quan marxes,
encara calent el llençol
amb l’olor dels teu cos,
m’agradaria ser flassada
i conservar-la,
com conservo els teus records.
De vegades quan marxes,
pujant al tren
d’aquella estació farcida d’il•lusions,
m’agradaria ser cap d’estació
i aturar la fugida,
brandant a l’aire el mocador vermell,
enlaire jugant amb el vent.
De vegades quan marxes,
m’agradaria ser rellotger
i tornar el temps enrere fins fer
el petó primer pigat
de nervis i tremolors.
De vegades quan marxes,
m’agradaria
que et quedessis la resta
de tantes vides viscudes o somiades.
De vegades quan marxes...

http://miradasintimas.blogspot.com/2011/01/la-piel-de-la-serpiente.html