És llarg el camí

És llarg el camí
que et duu a la mar,
i més enllà
el camí és infinit,
farcit de mots i cants,
d’instants que moren
en donar la vida
als que naixen,
un giravolt de vida i mort,
ingràvid com els petons
llençats a l’aire
que mai cauen.
Em cosiré
els blancs llençols
a l’esquena
i volaré en somnis
al teu costat.
De nit seran tendals
on apaivagar la solitud
i escriuré
entre les blanques parets
els versos més bonics
que mai hauré sentit.
Deixa’m despertar-me del somni
a l’obaga dels teus braços
acaronat pels savis dits
que un dia em van enamorar.

http://mqbd.blogspot.com/2010/08/la-faja-de-las-flores.html