El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

divendres, 30 de juny del 2017

Deixaré enrere tot i res

›
Deixaré enrere tot i res, hauré estat com la pols que el vent aixeca en una revolada i després deixa caure. Un miratge en l...
dijous, 22 de juny del 2017

Jo buscava una paraula

›
Jo buscava una paraula i tu m’omplies de fets, plens de silencis que en costava portar a sobre entre tanta absència. Volia ...
1 comentari:
dilluns, 12 de juny del 2017

És un comiat, sí!

›
És un comiat, sí! de les meves dones i cadascuna agafa d'aquesta flor amb punxes, el seu pètal i l'olor que porta. ...
1 comentari:
diumenge, 11 de juny del 2017

He escoltat tantes vegades

›
He escoltat tantes vegades les paraules que no m'has dit, que ja són meues, sense deixar de ser els teus silencis. Has ...
1 comentari:
divendres, 9 de juny del 2017

És la finestra

›
  És la finestra per uns la presó de flors, per altres castell surten esvalotades mirant qui mira.
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.