Jo buscava una paraula

Jo buscava una paraula

i tu m’omplies de fets,

plens de silencis

que en costava portar a sobre

entre tanta absència.

Volia amagar-me dins teu

i tu escoltar una veu

de vellut.

De tant lluny,

se’m feia el camí

molt llarg

Volia estimar,

estimant un cos com el teu,

aprendre el teu cos

fent pràctiques

en qualsevol cos.

Callat em deies que no inventés

amors que no hi eren

i jo mirant-los als ulls

els hi deia: “Fuig que no hi ets”.

Es vestien

i ara si que eren un fantasma.

Et deia que tornava a ser un esperit

solitari

a l’espera de la teva presència,

una ombra que s’allargassava.

Tornava a fer camí,

I escriure versos

que des de l’horitzó llegies

Un cantó es vestia de petons i carícies,

paregudes a d’altres que em donaves.

però no iguals

obria els ulls, el fanal em contava a sota veu

que els petons es perdien com la primera neu

escalfada pel terra rugós clavat al cos desabillat

desmanegat,

cercant les marques

del plànol de la pell

que havien dibuixat les meves dents

i el roig dels llavis oasis del teu desert.

On ets Senyora, on puc trobar-te?

I escoltar que els batecs del teu cor

són els batecs que et dono jo.