El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dilluns, 20 d’agost del 2012

Era una música

›
Era una música que a tots dos ens agrada ballar, una cançó que alguna nit estimant-nos, potser ens vàrem cantar estrofes senceres en...
dijous, 16 d’agost del 2012

Em dius adéu

›
Em dius adéu entre dos mots absents, mentre el silenci, em dóna l’esperança que la veu no m’atorga. Jugues a callar i em diu la mirada...
3 comentaris:
dilluns, 13 d’agost del 2012

Us allunyeu, Senyora

›
Us allunyeu, Senyora, camí d’un altre amor que fins ara us era desconegut. Els meus mots us enlluernen el camí que us allunyen el cor ...
divendres, 20 de juliol del 2012

Com un espòs de mot suau

›
Com un espòs de mot suau, confós en la penombra d’una tarda que s’avança, com un espòs que calla perquè tot ho sap, com aquest espòs v...
diumenge, 15 de juliol del 2012

He buscat, Senyora

›
He buscat, Senyora, un cos per oblidar-vos, al preu d’una amistat trencada, he cercat les carícies que ja no tindré dels vostres dits. ...
dissabte, 14 de juliol del 2012

Cavalca el record

›
Cavalca el record pels polsegosos camins de la memòria, cercant llums en la foscor i donant forma a les ombres d’un ahir cada cop més l...
1 comentari:
divendres, 13 de juliol del 2012

Trenco de nou els versos

›
Trenco de nou els versos que de nit vaig fer per a tu, i ara el llapis perfila el contorn del rostre que encara recordo fins i tot en l...
dilluns, 2 de juliol del 2012

El tinc tant a la vora, Senyora

›
El tinc tant a la vora, Senyora, el record del vostre cos, el tacte d’una pell que mai es marcirà, entre els dits que tant us han estim...
dilluns, 18 de juny del 2012

No puc, Senyora

›
No puc, Senyora, gaudir-vos al llit del rierol, sota ombres de branques tendres, farcits els cossos de petons que la nit va deixant com...
dissabte, 26 de maig del 2012

Senyora

›
Senyora, asseguda en un bar qualsevol em parleu amb veu queda i to suau. Senyora, en vostres mots s’enteranyinen tants instants d’amor...
1 comentari:
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.