No puc, Senyora

No puc, Senyora,
gaudir-vos al llit del rierol,
sota ombres de branques tendres,
farcits els cossos de petons
que la nit va deixant
com estels en el moll plànol
de la nostra pell.
No puc, Senyora,
gaudir-vos al llit torb,
trobat a l’atzar del desig
on l’escalfor de l’estiu
regalima gotes cos avall
fins arribar al seu destí.
No puc, Senyora,
gaudir-vos al llit de llençols
ennuvolats de somnis,
que m’oferiren els vostres ulls
i em signà el vostre somriure
No puc, Senyora,
gaudir-vos ara que se
del guardià del vostre cor,
i partiré com un Lancelot vençut
a cercar noves derrotes.
No puc, Senyora,
gaudir-vos fora del llit dels versos
que el meu cor us pensa
i deixa al finestral del cos,
allí on el vent enceta,
cada nit,
cants d’enyor,
solitaris.