El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dilluns, 30 de gener del 2012

S’enceta la tarda

›
S’enceta la tarda i va pinzellant d’un negre cada vegada més fosc i mentre la lluna no pinta a l’horitzó camins d’argent, vola la imagi...
diumenge, 29 de gener del 2012

No ens enteníem amb paraules

›
No ens enteníem amb paraules, però ja parlaven els ulls. Vas venir a tenir cura d’un cos vell i malalt i es vas trobar a la vora un cos ...
dissabte, 28 de gener del 2012

›
Cauen sobre la pell calenta els mots enganyosos i es desfan com flocs de neu, regalimant la pell nua que poc abans havíem compartit des...
dijous, 26 de gener del 2012

Marca el tic-tac del rellotge de paret

›
Marca el tic-tac del rellotge de paret com un ritme el so de la música de la teva absència i el silenci dels teus missatges, ni un mot, ...
dimecres, 25 de gener del 2012

Estem sols

›
Estem sols, marca el rellotge les hores viscudes i en posa etiquetes que pinten els instants abans compartits. Moments de quan prement e...
diumenge, 22 de gener del 2012

Has vingut entre sons de salms

›
Has vingut entre sons de salms i jo t’he imaginat meva, t'he invitat al meu cos i aclucant els ulls m’has senyalat el teu senyor, e...
divendres, 20 de gener del 2012

S’apaga en un instant

›
S’apaga en un instant el dia feréstec, i dóna pas a una nit que plou boirina fina, desmaquillant la bruna lluna que s’amaga desfilada ...
dijous, 19 de gener del 2012

El meu cor et sap a prop

›
El meu cor et sap a prop, però no et veig. No sento el so de la veu que m’il•lusiona ni m’acarona el cap la teva mà. Passen les hores ...
1 comentari:
diumenge, 15 de gener del 2012

Cau esfilagarsant-se

›
Cau esfilagarsant-se, embolcallant-se entre les puntes del filferro de punxes que limiten el camí de l’oblit. Un ànima desfeta, enceta ...
dissabte, 14 de gener del 2012

S’amaga el sol

›
S’amaga el sol, corre com el temps el seu pas pel cel, s’enceta el moment dels somnis que moren en néixer, ofegant-se en la mar de l’o...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.