El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dissabte, 31 de desembre del 2011

Cansat per la caminada

›
  Cansat per la caminada, m’apropo a la font, entre les mans recull el galet d’aigua fresca que brolla d’entre la pedra, des...
dijous, 29 de desembre del 2011

Ara que el jorn se’n va

›
Ara que el jorn se’n va, ara que la nit es comença a pintar, ara que el sol s’amaga, ara que la foscor serà llarga, deixaràs de cercar p...
dimecres, 28 de desembre del 2011

Dibuixo entre la boira

›
Dibuixo entre la boira, uns cors que es desfan com baf sortint de ben a dins. Em canten cançons que junts em ballat en altres llocs me...
dilluns, 26 de desembre del 2011

Desgrano l’hivern

›
Desgrano l’hivern amb versos de gel i boira gebrada. Bec gota a gota cadascun dels petons que hi han a la copa de l’oblit. Retallo a l...
dimarts, 20 de desembre del 2011

Torna aviat del país del so festiu

›
Torna aviat del país del so festiu, t’espero per contar-te contes on les fades juguen amb ogres divertits i tots somien estimar-se abans...
diumenge, 18 de desembre del 2011

Avanço a cops de vent

›
Avanço a cops de vent per aquest terra moll d’humitat d’una tardor que ja s’acaba, me n’adono a batzegades que sóc com una fulla seca ...
diumenge, 11 de desembre del 2011

He deixat amors escampats

›
He deixat amors escampats entre racons i fondalades, plantat petons en boques efímeres, desdibuixat carícies en cossos desgranats, que...
dissabte, 10 de desembre del 2011

Entre els àngels dels records

›
Entre els àngels dels records i els dimonis dels oblit vaig fent camí, mirant cap davant un temps que no sembla tenir fi, de vegades rod...
divendres, 9 de desembre del 2011

I mentrestant, esperant el bes del raig

›
I mentrestant, esperant el bes del raig cau la llàgrima de la boira i molla la roba com els petons petits que cauen sense adonar-se’n. F...
2 comentaris:
dijous, 8 de desembre del 2011

Encadenat al temps

›
Encadenat al temps, la mateixa baula, el mateix instant, tancat en una guerra de coixins, que s’acaba en fer-me l’adormit. Closos els u...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.