Encadenat al temps

Encadenat al temps,
la mateixa baula,
el mateix instant,
tancat en una guerra de coixins,
que s’acaba en fer-me l’adormit.
Closos els ulls,
repeteixo mil vides
en aquell instant,
n’aprenc i n’oblido,
em deixo i em rebel•lo.
Sempre fosca l’habitació,
amaga entre fulles
de la persiana
com una guillotina severa,
els retalls de llum
que el carrer m’envia.
Repeteixo com un rosari etern,
la lletania d’un prec
que m’apropi més a tu
i trencar la condemna inacabada
d’aquest despertar
en el mateix lloc
i en el temps aturat,
que fuig de nou
per tornar a començar.
I en despertar,
veig sempre
el mateix quadre.

http://locurasdelpensamiento.blogspot.com/2011/12/prendida.html