Buscaré de nou amb la mirada

 

Buscaré de nou amb la mirada

el teu passejar per l'avinguda.

Fa estona que he acabat

amb la vela rutina de tants mesos

de jugar a quedar amagats

rere una cantonada de bar,

a l'abric del diari del dia

i amb les restes

d'un cafè amb llet descafeïnat.

Cerques primer les restes

del fum dels versos cremats,

en el cendrer de la petita taula de marbre,

després el passeig del teu mirar

recavarà en un paper doblegat

que s'aguanta

amb el pes del plat del tallat.

Avui, cosa estranya no m'has mirat d'amagat,

ho has fet de pla, mirant els meus ulls

i ignorant la seva salutació,

però després han baixat bigoti avall,

s'han aturat per un instant

amb els llavis oberts per iniciar una paraula.

Sense voler escortar-la te n'has anat.

Segur que sabies que et volia dir.

Saps que ho reconeixeràs

en llegir els versos doblegats.

Són les concebudes lletanies del meu cor

repetint agosarat com sempre dos t'estimo

per cada mot versat.