Et deix que m’embolcalli
el teu somriure
i jugui amb la el teu cor valent.
Passejar amb tu pels carrers,
m’expliques la vida que vius,
i em contes històries d’ahir i d’avui.
De vegades de bracet,
de vegades te’n vas
uns metres més enllà
i et sent la gent parlar.
De vegades
m’estires de la mà
i m’ensenyes petites pedres
que et fan il·lusionar.
Viure la vida al teu costat,
és viure amb intensitat,
i a cada pas renoves el somriure
que és com l’aire, et deixa viure,
la llum que ens fa enamorar.
Ara toca,
asseguts en un banc
ombrívol descansar
i tu ho fas cap cot galta al braç,
i la teva veu pregunta, ets feliç...
Ets feliç al meu costat?
No hi ha resposta.
Ja la saps,
un bes notari certifica l’estat.
L’estat de felicitat.
Me gusta. Me hace pensar en algunas personas.
ResponElimina