Torno d’una mort de mots,
i amortallat de silenci,
d’ulls negats de plors
i gola seca de no poder parlar.
Però arribarà un maig
que de nou vulgui florir.
Arribarà de nou un maig
que guardi divuit roses
en el cor.
Arribarà un maig,
com no,
que del silenci ressorgiran
versos cremats,
i mots ferits.
Mots sense espill
en que mirar-se,
ni ressò
que retorni la veu
de qui canta
versos en solitud...
de prenyada esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada