El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Com una vela sense cera.
Com una llum
que no es pot encendre.
Far d’un camí
que mai s’enceta,
pèndol quiet
que marca impertèrrit
la verticalitat difusa
i permanent.
Un món encaixat i fosc.
Un silenci ple d’absències.
Un tot que ja s’ha acabat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada