El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
La mar abraça
la lluna plena de llum,
els arbres miren.
De grisos pinta
la nit les seves ombres,
de llum i foscor.
Et miro i veig
que ets lluny, molt lluny de mi.
Fora d l’abast.
Defensa el bosc
dels ulls tan curiosos
la serralada.
Plou, em sento xop,
em regalima l’aigua
per tot el meu cos.
S’omple la bassa
d’aquell passat fet paret,
la vista molla.