Te’n vas lluny

 

Te’n vas lluny,

molt lluny,

però a l’esguard

d’aquesta fugida

et queda

el meu record.

Un record

que mantens ferm a pesar

de tots els teus pesars i dubtes,

de tots els silencis

amb que m’embolcalles.

De tant en tant,

com quan la pluja cau al desert,

em deixes regalimant

quatre paraules

pel meu assedegat sentiment.

I m’imagino

que no m’has oblidat.

Penso aleshores

que aviat em tornaràs a contar

com et posen

les meves paraules

quan cauen

dels teus ulls

a la boca

camí del cor.