Em portes ta filla
com una ofrena
a nosaltres.
Com si amb el silenci
i la mirada em diguessis,
és nostra.
I vols una selfi
amb tots tres.
Et poses al mig
perquè et noti,
perquè et desitgi.
Com si sabessis
que desitjar-te més
fora impossible.
Com si els nostres camins
ja no es creuessin més.
Un acte,
un llamp
que ja mai més caurà
en el mateix lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada