Camins de ferro
que fugen d’un passat
que es va morint
per arribar qui sap on...
que encara no ha nascut.
Ens espera lo desconegut.
Ens espera la boira
del que desconeixem,
ens espera...
Qui sap que hi haurà
en el primer destí
que el viatge ens oferirà?
Qui sap si el destí
ens deixarà triar un nou camí
i cercar millors oportunitats?
El tren amb el seu rodatge metàl·lic
ens allunyà tant del nostre passat
com del futur que compartirem
amb qui es presenti a la nostra vida.
Marxar!
Serà la millor solució?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada