Del seu silenci en mig
d’un bosc
on mai et perdràs.
De la porta oberta
que sempre t’acollirà.
No te’n oblidis.
De la font
que et descansarà el cos.
Del sol
que t’acollirà
entre els seus rajos
quan vingui la fresca.
Recorda-te’n.
Perquè la vida camina
entre oblits i records.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada