Avui que manca un mes

 

Avui que manca un mes

per fer mig any més,

enyoro encara més

el tacte de la teva pell,

la finor d’aquells pits

desafiants a la meva boca.

Abraçats deixar passar

mig any més per fer l’any sencer

i a cada instant un mot,

i a cada mot un bes,

amb cada bes una carícia,

i així passar el temps.

Però la vida m’ho ha prohibit

i tu també hi estàs d’acord.

Rendir-me davant teu

em sembla sublim,

si a la fi tornes a deixar-me

dormir entre els teus braços,

plegats llavis amb llavis,

com sempre fins l’eternitat.