S’obre el camí com dues roderes
que l’herba separa.
Em du dalt de la muntanya
i camino sol sota el rajos
de qui em guia entre ombres i revols.
Penso en el que em trobaré
i en el que ha deixat,
esperant que la corba de la vida
ens torni a unir a tots tres,
l’ara,
l’ahir
i el que vindrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada