El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)
Sembla feta de llana
del color de la tardor naixent,
com si en un santuari
de lepidopteròleg
li clavessin l’agulla
que la farà immortal.
Queda la imatge en la retina
i el color balla en l’ambient.
És de veritat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada