dissabte, 10 d’agost del 2024

S’amaga del món

 

S’amaga del món

per un portal cobert

sota una casa

que mira de tu a tu

a la plaça.

L’amaga del blau del cel,

en els racons ombrívols.

I jo m’assec en el meu cantó,

per recordar records,

per escoltar paraules

que ningú dirà,

per banyar-me en la solitud

d’aquells dies que venen i van

i no pregunten res de res

ni aquest no els responen,

només van deixant passar,

temps silencis i ombres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada