S’amaga del món
per un portal cobert
sota una casa
que mira de tu a tu
a la plaça.
L’amaga del blau del cel,
en els racons ombrívols.
I jo m’assec en el meu cantó,
per recordar records,
per escoltar paraules
que ningú dirà,
per banyar-me en la solitud
d’aquells dies que venen i van
i no pregunten res de res
ni aquest no els responen,
només van deixant passar,
temps silencis i ombres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada