dijous, 15 d’agost del 2024

Rere els oblits que et volen pintar

 

Rere els oblits que et volen pintar,

 rere les paraules que no et diuen,

rere les absències que tant pesen.

Queda la vida que creix,

la vida que teixim

amb els fils del que fem,

amb les imatges que guardem,

amb els records que mai s’esborraran.

Cercarem un nou fonament

on fer créixer i enfortir la vida

que tenim pel davant.

Sigui la mar o la muntanya,

refugi o cant de llibertat,

prem ben fort la mà

per no deixar-ho escapar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada