dilluns, 19 d’agost del 2024

Esfilagarsant la foscor de la nit

 

Esfilagarsant la foscor de la nit

en fil de llana blanca,

en retalls de un fum emblanquit,

en un ball silenciós

de llamps que no fan por.

Enmig d’aquest esfilagarsat,

surt mig amagada la bombolla

que em guarda de la nit aterradora

i em deix veure el raig blau

d’un incert nou matí.

D’entre aquelles formes etèries

que semblen dansar

sobre una nit

que se’n va a poc a poc,

on queda tancada

la meva inconsciència

esperant el nou dia

i la llum blava del cel novell

per tots vist.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada