Esfilagarsant la foscor de la nit
en fil de llana blanca,
en retalls de un fum emblanquit,
en un ball silenciós
de llamps que no fan por.
Enmig d’aquest esfilagarsat,
surt mig amagada la bombolla
que em guarda de la nit aterradora
i em deix veure el raig blau
d’un incert nou matí.
D’entre aquelles formes etèries
que semblen dansar
sobre una nit
que se’n va a poc a poc,
on queda tancada
la meva inconsciència
esperant el nou dia
i la llum blava del cel novell
per tots vist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada