dijous, 11 de juliol del 2024

En feia molt de temps

 

En feia molt de temps

que la pluja no queia així.

Surto per renovar

la memòria del seu tacte.

La humitat de la roba

amb la seva visita.

L’olor d’aquella terra

que puja narius endins.

Tanco els ulls.

Recupero el record

de la meva infantesa perduda

en mig d’un carrer ple d’aigua

que corre escales avall.

Ara tinc de nou la pluja!

On es quedà la meva infantesa?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada