dijous, 6 de juny del 2024

De nou s’apropa el record

 

De nou s’apropa el record,

el teu record.

El record dels darrers dies

que compartirem abans

d’aquella fugida infantil

que ensorrà la nostra vida

com un castell de cartes.

Ara després d’aquell furtiu instant

la por al no o la vergonya

et manté silent.

Però jo sempre guardaré

en el pensament

els moments feliços,

quan a la teva rialla

li seguia la meva,

quant els nostres dits

aprenien a conèixer-se.

Quan els nostres llavis

tastaven la dolçor

ara perduda.

Vaig aprendre a estimar

i després a desil·lusionar-me

a la teva vora,

però mai deixaré fugir del meu cor,

l’amor que compartirem.

Ara li conto cada nit a la lluna

dades teves,

com eren els ulls,

l’alçada dels pits,

el color dels mugrons,

totes aquelles intimitats

que ningú més sentirà de mi,

fins i tot les nits

que la lluna s’amaga,

se que està allí

i em deixa parlar...

de tu, estimada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada