Com més alt es troba el sol,
més arran de terra
la consciència feta ombra,
cosida als peus
com un nou Peter Pan
que no vol créixer
amb el pes dels anys.
Busco la llum per deixar viure
la consciència feta ombra
i fugir del migdia,
quan es fa tan petita
que gairebé desapareix
sota la sola de la sabata.
M’arrecero en el temple fugint
de la calor del matí creixent,
on la consciencia em farà pensar
i la part feta ombra
trobarà també la fresca
dels racons com ella ombrívols.
Tots dos aprendrem
quelcom de nou
o tan sols descansarem
de l’impuls de viure convulsament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada