dimecres, 5 de juny del 2024

Avança silent com el temps

 

Avança silent com el temps,

sense adonar-te’n.

Sempre lluent,

assenyalant amunt i avall,

repta i descendeix,

s’aferra al forat concedit,

a l’espai despistat,

per amagar o protegir

els nostres fets descuidats.

Aquella porta que vam tancar

ara ja no sabem perquè,

aquella finestra

que no vam voler obrir,

la paret que ens separava

potser dels somnis.

Allí està ella per recordar-nos

els nostres oblits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada