divendres, 31 de maig del 2024

Roda la mirada

 

Roda la mirada

veient la vida passar,

i la mort.

El silenci i el que deixem.

Venen formiguetes

a esborrar el nostre món

i desfan els records

que s’han quedat enrere.

Despullen el cadàver

del que vam ser

i se’l reparteixen

com en un nou calvari.

Quedaran al menys els ossos

del que algun dia fórem?

Qui se’n recordarà?

Potser importa,

un cop haguem marxat,

extret qualsevol comentari

per la curiositat d’uns

o la tafaneria d’altres

que moriran tant ràpid

com les mosques

que vetllaren el cadàver.

M’inventaré en el meu silenci

una vida i uns fets,

unes mirades i uns acudits.

Mots a la fi

que ningú em podrà negar

haver existit.

Potser també, compartirem un cafè

en taules veïnes

del cafè carrer avall.

Tenim com no una historia compartida

que ara no recordem.

Quan de nou ens troben

pels passadissos

de la ciutat de les ànimes,

ell/ella, m’estarà esperant per dir-me

l’encertat o no que vaig estar.

Però mentrestant jo el recordaré

a la meva manera.

I potser fins i tot sense saber-ho

algun jorn passat llegí un seu poema.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada