dijous, 2 de maig del 2024

Miro a la cara de la gent

 

Miro a la cara de la gent,

cerco rere els seus ulls

els nens que van ser.

M’imagino vides

que segurament

mai van ser com penso,

en quin moment es van torçar

o quines dificultats van tenir.

Ara ja només són fantasmes de fum

que volten per la meva ment.

Però tot i així segueixo imaginant-los

corrent, plorant,

 berenant pa amb xocolata,

jugant als carrers amb els amics

para tota la vida,

encara que aquesta durés només uns anys,

desapareixent després

en els éssers de fum que veig jo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada