dilluns, 20 de maig del 2024

Mirant el sol ponent

 

Mirant el sol ponent

recordà el dia

de l’adéu intermitent.

Sota l’ombra del jorn que marxà,

van creixent les lletres

de capa blanca,

posades en escala

de llistons desiguals.

De grans volen ser versos,

de vells poemes inoblidables.

D’aquells que es reciten

a cau d’orella,

amb els llavis febrils d’amor.

Sonen els seus ressons

en les darreres gotes de color

amb l’abric de núvols

que volen plorar i encara no poden,

no poden escoltar els mots

que neixen a l’ombra

del jorn que marxa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada