Gasta la memòria
els records d’ahir,
i guarda, no els vol perdre,
aquells de quan infant
s’inventava una vida perquè si.
Gasta la memòria
l’ahir encara latent,
sense saber-ho, el va perdent.
Gasta la vida la memòria,
entre pensaments
grisos i negres va dient...
Qui ets? T’he contat...?
Quan jo era petit...
Bona retroalimentació.
ResponElimina