De vegades despert en la nit,
de vegades navegant
entre dos somnis,
vaig repetint-me les paraules
que li vull escriure,
els mots que estudien
per fer carrera com a poema
i surtin a l’èter
perquè ella les vegi.
De vegades,
en mig del jorn,
les renovo en versos nous
i penso si així
li agradarà més.
Però a la fi,
és el meu cor qui escriu,
mentre el cap va pegant
capotades de protesta,
i em deixa caure tot silent,
no les llegirà.
Molt ben filat.
ResponElimina