divendres, 3 de maig del 2024

Avui he passejat pel carrers

 

Avui he passejat pel carrers

que em conten ta vida.

Cada pedra em diu la seva

i jo les escolto a totes.

Em parlen de les teves mirades,

dels ulls que miren per tu.

Em parlen dels versos

que descriuen els ulls de vidres

que congelen el temps i la vida.

I cada passa, cada mirada, cada vers,

són alhora les flames

que han anat escalfant primer en silenci

i després cridant al cel els teus sentiments.

És pot estimar en silenci.

Es pot estimar amb la mirada.

Es pot estimar amb la paraula.

Es pot estimar amb el dolç petó

deixat en la persona estimada.

Però estimar com us heu estimat,

em recorda un vell temps

en que somiava que fos possible.

Ara ja només puc il·lusionar-me

quan algú em diu que en ell/ella

li floreix aquesta flor,

encara que de vegades sembli marcida.

Explica’m en versos els silencis

d’aquest amor d’imatges i paraules,

de silencis i penombra.

No sabria com demanar-t’ho,

per imaginar-me sent testimoni

de tant bella història de vida i mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada