S’enganxa la vida a la nostra pell,
martiritza el temps els nostres ulls.
S’envelleix el nostre ser, esperant.
De tant en tant glops de bellesa
suavitzen l’ardor d’aquesta vida.
Queden dins els records
per poder seguir vivint
alhora que morim en un continu
degoteig d’instants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada