divendres, 5 d’abril del 2024

Sempre hi ha quelcom

 

Sempre hi ha quelcom

que ens manca

o ens complementa.

El silenci dels altres

amb la meva mirada.

Els versos que escric

amb els que cremo.

Les paraules

que no dic amb els petons

sempre perduts.

I tot neix petit, molt petit.

Com la gota perduda

d’un cel distant.

Com una terra assedegada

que les rep una a una.

I així amb la paciència

de la natura tot té un temps

per créixer i morir.

Guardo entre les fulles

dels meus poemes,

la darrera flor

que em vas donar.

 

https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/04/la-ginesta-altra-vegada.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada