divendres, 5 d’abril del 2024

M'assec a la teva vora

 

 

M’assec a la teva vora,  

no em veus,

invisible com l’aire que respires,

com el cor

que no deixa de bategar.

Si tu sabessis que jo hi sóc,

em faries les mil preguntes

que vols fer-me,

em preguntaries

per aquell passat

que compartirem uns jorns

en el temps adormit

d’una felicitat fugissera.

Ara com el dia que s’apaga,

com el sol que viu un eclipsi,

tornaré a marxar d’aquest lloc

sense dir-te:

Sóc jo aquell que esperes!

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada